Tot i que a primera vista podem observar que el mètode amb el cloroform ens dona un resultat dins del rang establert a la normativa sobre la quantitat de cafeïna que ha de contenir un cafè descafeïnat soluble no podem afirmar realment que aquest sigui el mètode més fiable si no que els altres mètodes no han estat executats de la manera correcta ja que a nivell industrial sabem que el percentatge d’extracció és molt més alt.

També cal remarcar que tot i haver aconseguit una mostra dins el rang aquesta està totalment contaminada i seria impossible comercialitzar i consumir un cafè soluble en aquestes condicions.

D’altra banda cal esmentar la fiabilitat del mètode de determinació de la cafeïna, aquest mètode ens ha ocasionat alguns problemes amb altres components del cafè que interfereixen a la lectura de l’absorbància, en el cas de la mostra sense tractar segurament el percentatge de cafeïna sigui menor ja que aquest percentatge correspondria a un gra més robust.

Les mostres de cafè soluble comercial donen uns resultats que només es poden tractar de manera qualitativa ja que s’ha de tenir en compte que un gram de mostra de cafè soluble comercial segurament no correspondrà a un gram total de cafè ja que aquests porten altres ingredients com sucres, colorants i algun tipus d’encapsulat per crear l’efecte sorrós.

​

Per finalitzar, l’experiència amb el procés de liofilitzat de les mostres ha sigut correcte i ens ha permès veure problemes que d’altra banda no veuríem bé, és el cas de la mostra tractada per cloroform, detectant una amplia quantitat de pols blanca vam veure que el carbonat sòdic no havia estat extret correctament, després les mostres 4 i d’acetat van tindre una liofilització sense dificultats en aquesta part, només remarcar que per la mostra 4 vam liofilitzar molt poca quantitat i que encara que la mostra d’acetat és liofilitzada, vam determinar que encara té cafeïna.