top of page

RESULTATS

Segons la teoria el cafè porta entre un 1.8%  i un 2.4% de cafeïna depenent de la varietat, segons la normativa el cafè soluble descafeïnat ha de portar com a màxim un 0.3%.

RESULTATS / CONCLUSIONS / MILLORES

CONCLUSIONs

Tot i que a primera vista podem observar que el mètode amb el cloroform ens dona un resultat dins del rang establert a la normativa sobre la quantitat de cafeïna que ha de contenir un cafè descafeïnat soluble no podem afirmar realment que aquest sigui el mètode més fiable si no que els altres mètodes no han estat executats de la manera correcta ja que a nivell industrial sabem que el percentatge d’extracció és molt més alt.

 

També cal remarcar que tot i haver aconseguit una mostra dins el rang aquesta està totalment contaminada i seria impossible comercialitzar i consumir un cafè soluble en aquestes condicions.

 

D’altra banda cal esmentar la fiabilitat del mètode de determinació de la cafeïna, aquest mètode ens ha ocasionat alguns problemes amb altres components del cafè que interfereixen a la lectura de l’absorbància, en el cas de la mostra sense tractar segurament el percentatge de cafeïna sigui menor ja que aquest percentatge correspondria a un gra més robust.

 

Les mostres de cafè soluble comercial donen uns resultats que només es poden tractar de manera qualitativa ja que s’ha de tenir en compte que un gram de mostra de cafè soluble comercial segurament no correspondrà a un gram total de cafè ja que aquests porten altres ingredients com sucres, colorants i algun tipus d’encapsulat per crear l’efecte sorrós.

Per finalitzar, l’experiència amb el procés de liofilitzat de les mostres ha sigut correcte i ens ha permès veure problemes que d’altra banda no veuríem bé, és el cas de la mostra tractada per cloroform, detectant una amplia quantitat de pols blanca vam veure que el carbonat sòdic no havia estat extret correctament, després les mostres 4 i d’acetat van tindre una liofilització sense dificultats en aquesta part, només remarcar que per la mostra 4 vam liofilitzar molt poca quantitat i que encara que la mostra d’acetat és liofilitzada, vam determinar que encara té cafeïna.

MILLORES

La experiència vistos els resultats ha sigut satisfactòria però no complerta d'aquesta manera podem afegir unes quantes millores:

Amb els nostres mètodes buscaven emular els utilitzats a la industria però a petita escala, ho hem aconseguit amb dos dels tres mètodes.

Mètode Suïs: per determinar en quin punt la solució amb els components del cafè es troba saturada de cafeïna vam realitzar un experiment a petita escala però aquest el vam plantejar d’una manera errònia ja que en cada filtrat utilitzàvem la mateixa quantitat de mostra, ja que sempre passa per un filtre de carbó actiu la solució mai es satura, haurien d’haver agafat en cada extracció una quantitat de mostra cada cop mes gran amb el mateix volum d’aigua per comparar en quin punt el volum d’aigua en relació amb la massa de mostra arriba al seu punt màxim d’extracció.

El mètode de l’acetat d’etil: a nivell experimental no vam realitzar una bon plantejament d’aquest mètode, hauríem d’haver intentat realitzar una extracció Soxhlet ja que la cafeïna es dissol de manera selectiva amb l’acetat d’etil amb una temperatura propera a la seva ebullició.

L’extracció per cloroform ha resultat aclaparadora, per la seva alta afinitat amb la cafeïna, el problema principal es que aquest mètode està basat en la preparació d’una mostra per realitzar una lectura de cafeïna en HPLC per tant la finalitat d’aquest mètode és l’extracció de la cafeïna amb la conseqüent destrucció de la mostra, segurament amb una mica més d’investigació podríem haver dissenyat un mètode basat en aquest en que la mostra de cafè no acabés tant maltractada.

Una altra millora possible hagués estat utilitzar aquest mètode del cloroform per realitzar les lectures amb l’espectrofotòmetre.

bottom of page