PROJECTES ELIPASA
PARÀMETRES DETERMINANTS EN LA QUALITAT DE L'AIGUA
Per tal de comprovar la qualitat de les aigües que passen per la depuradora hem de tenir en compte alguns paràmetres importants a determinar, amb els resultats d’aquestes determinacions ens donem una idea aproximada de la qualitat de l’aigua, aquest els classifiquem com a físics, químics, biològics i bacteriològics, tot i que en el nostre projecte no farem les determinacions de tots aquests paràmetres farem un breu repàs dels més importants.
Temperatura: és determinant per al desenvolupament de l’activitat bacteriana, el rang òptim per al creixement bacterià es entre 25ºC i 35ºC.
Pel contrari si ens acostem als 50ºC els processos de digestió aeròbia i nitrificació bacteriana es detenen però si baixem la temperatura a menys de 5ºC l’activitat microbiana s’inhibeix.
Olor: l’olor d’un aigua residual fresca i ben tractada es inofensiva similar a l’olor de les floridures. Però quan el procés de degradació de contaminants es realitza en condicions anaeròbies existeix una amplia gamma d’olors desagradables que es desprenen.
Terbolesa: és una mesura de la pèrdua de la seva transparència, ocasionada per les partícules en suspensió que arrossega La corrent d’aigua de naturalesa col·loïdal (contaminació per microorganismes).
El material col·loïdal impedeix la transmissió de llum, a menor tamany de partícula major serà la terbolesa de l’aigua.
La mesura de la terbolesa es realitza per comparació entre la intensitat de la llum dispersa en una mostra i la llum dispersa per a una suspensió referència sota les mateixes condicions.
Una elevada terbolesa pot afectar al procés de depuració d’aigües protegint als microorganismes patògens pels efectes de la desinfecció per acció de la llum solar i estimulant la proliferació de bactèries.
Sòlids en suspensió: substàncies suspeses a l’aigua que no decanten de forma natural.
Color: el color en aigües residuals es causat pels sòlids en suspensió, material col·loïdal i substàncies en solució.
Conductivitat elèctrica: l’augment de la concentració de ions provoca una augment de la conductivitat, el moviment dels ions és el resultat de les impureses de l’aigua.
FÍSICS
pH: La majoria d’aigües naturals tenen un pH d’entre 6 i 8, aquesta mesura ens permet descartar els usos específics de l’aigua.
Duresa: la duresa es mesura segons la presència de sals dissoltes de calci i magnesi i per tant mesurem la capacitat d’aquesta aigua a produir incrustacions.
Nitrats i fosfats: una alta concentració de nitrats i fosfats pot ser degut a la contaminació per fertilitzants, provoquen la eutrofització.
Fluorurs: aquest ió de vegades s’afegeix a l’aigua potable ja que en una concentració no superior a 1 ppm pot tenir efectes beneficiosos per a la dentadura.
Sílice: forma incrustacions a calderes i refrigerants, per tant te una gran importància en les aigües d’usos industrials.
Clorurs: el clorur en forma d’ió Cl- és un dels anions inorgànics principals en les aigües naturals i residuals, un contingut elevat en clorurs pot fer mal bé les conduccions i estructures metàl·liques i perjudicar el creixement vegetal.
QUÍMICS
DBO: Demanda bioquímica d’oxigen, mesura la quantitat d’oxigen consumit en l’eliminació de la matèria orgànica de l’aigua mitjançant processos biològics aerobis. Es refereix a l’oxigen consumit en 5 dies, les aigües residuals domèstiques es situen entre 100 i 350ppm.
DQO: Demanda química d’oxigen, mesura la capacitat de consum d’un oxidant químic pel total de matèries oxidables orgàniques i inorgàniques, la mesura es quasi immediata.
BIOLÒGICS
Bacteriològicament parlant la NO presència de les següents bactèries determinen la potabilitat de l’aigua:
-
Escherichia coli
-
Estreptococs fecals
-
Clostridium (anaerobis i formadors d’espores).
Clostridium positiu
NMP: e.coli positiu
